Ets proactiu o reactiu?

Sandra Llinares - Coach Personal y Formadora

 

Sandra Llinares - Coach & Formadora

Diuen que en aquest món hi ha dos tipus de persones, les que fan que les coses passin i les que esperen que les coses passin. Els proactius són els primers. La proactivitat és al combinació de tenir iniciativa i responsabilitat personal. Per una banda, la iniciativa de voler que passin coses i fer que passin, en lloc de fer només el que em demanen.

La responsabilitat personal és el fet de fer-se responsable dels resultats que s’obtenen a la vida. Per a cadascú de nosaltres la realitat no és el que ens passa sinó com ho interpretem. Les persones proactives interpreten un mateix fet de manera diferent a les persones reactives. En un dia de pluja, una persona reactiva dirà que es mulla perquè plou i una persona proactiva dirà que es mulla perquè s’ha oblidat el paraigües. Totes dues persones tenen raó, cap d’elles menteix. Simplement canvia el seu focus d’atenció. El focus de la persona reactiva està a fora seu, mentre que el de la persona proactiva està dintre seu. De la mateixa manera, una persona reactiva dirà que li han suspès un examen i una de proactiva dirà que ella ha suspès l’examen. La persona proactiva pren responsabilitat sobre el resultat que ha obtingut i veu que podria fer alguna cosa per canviar aquest resultat.


RESPONSABILITAT NO ÉS CULPABILITAT

Atenció que fer-se responsable no significa ser-ne culpable. Vol dir que jo puc fer alguna cosa o podria haver fet alguna cosa perquè les coses anessin d’una altra manera, no que sigui culpable del que ha passat. En un accident de cotxe potser el culpable és l’altre conductor, però jo podria haver evitat la col·lisió si hagués deixat més distància de seguretat o si no hagués estat distret sintonitzant la ràdio.

 

La persona reactiva busca culpables del que li passa: el govern, la família, els bancs, els professors,... Es centra en les causes dels problemes, qui va fer què i des de quan i per què no va fer alguna cosa quan podia. Quan ha resolt totes aquestes qüestions es queda tranquil·la perquè ja ha quedat clar que ella no en té la culpa i que els altres ho fan tot molt malament. Però el problema segueix allà. No s’ha solucionat. La persona proactiva, en canvi, es centra en solucionar el problema. Accepta que la situació actual és la que és, pren responsabilitat sobre aquella part on pot fer alguna cosa i actua.

 

VÍCTIMA O PROTAGONISTA

La persona reactiva creu que no té cap mena d’influència sobre les coses que li passen, que la vida no és justa i depèn molt de la sort. La persona proactiva és conscient que té el poder de contribuir a obtenir els resultats que vol. Sap que la sort, entesa com a fortuna, no existeix, sinó que és el resultat de treballar per preparar-se i estar atent a les oportunitats o, fins i tot, crear-les. Com més treballi per aconseguir el que vol, menys dependran els seus resultats de l’atzar.

 

La persona reactiva se sent una víctima de les circumstàncies. Enveja els que tenen més sort que ella i critica el que els altres fan malament, però no fa res per canviar la seva situació. La persona proactiva, en canvi, se sap protagonista de la seva pròpia vida i és conscient que els seus èxits depenen en gran mesura d’ella mateixa. Sap que té diferents opcions i que pot escollir. En l’exemple del dia de pluja pot decidir quedar-se a casa, sortir sense paraigües i mullar-se, agafar el paraigües i no obrir-lo o obrir-lo només si plou fort.


 

EXCUSES

La persona reactiva busca excuses per no actuar, com ara: “no tinc temps”, “això és per als rics”, “sóc massa gran”, “sóc massa jove”, “si ningú no ho ha fet fins ara, per alguna cosa deu ser”, “no és bon moment”. La persona proactiva busca oportunitats per actuar. En lloc de preguntar-se si podrà fer-ho o no, es pregunta “com puc fer-ho?”. Dóna per suposat que hi ha d’haver alguna manera, només cal trobar-la.

 

Veient aquestes dues maneres tan diferents d’encarar la vida, qui et sembla que aconseguirà amb més facilitat els seus propòsits? En quin àmbit de la teva vida pots prendre responsabilitat i ser més proactiu?

 

Sandra Llinares